Blog

El meu nen no m’aprèn xinès

per El petit panda el 11 Octubre, 2013 Comentaris tancats a El meu nen no m’aprèn xinès

Els nens són curiosos per naturalesa. Des del seu naixement la seva ment està en continu aprenentatge i es passen el dia preguntant el perquè de les coses. Qué passa, doncs, quan un nen o nena perd l’interès per l’aprenentatge?. Hi han moltes explicacions i causes que, segons els experts, originen la falta d’interès per aprendre.

estudiarchinoaburrido

A  El petit panda, dintre d’aquesta tipología, el que ens arriba són casos de nens i nenes desmotivats per l’aprenentatge del xinès. Són nens que han estat estudiant el xinès dintre d’una escola o acadèmia específica. Molts han estat estudiant en els mateixos centres que nens i nenes de famílies xineses, quan la forma d’aprendre i la seva realitat socio-cultural és molt diferent. Són nens i nenes entre 6 i 8 anys que, després d’un parell d’anys estudiant el xinès,  diuen als pares que ja no volen continuar o bé els papàs i les mamàs noten que no van contents a l’escola.

Hem de dir que, en general, i basant-nos en la nostra experiència, els nens i nenes occidentals, que amb 6 o 8 anys ja han estat en contacte amb el xinès, provenen de famílies on hi ha una preocupació per la competència lingüística i, a més, són nens que, acostumen a parlar ja, almenys una llengua estrangera i que per tant, són políglotes en potència. Tenen una facilitat natural o adquirida pels idiomes i, per tant són nens amb unes altes capacitats linguïstiques.

En els pitjors dels casos, ens trobem amb aversions greus vers l’idioma. Nens i nenes amb un bon nivell però que rebutgen frontalment qualsevol conversa o interacció amb el xinès.

Qué fem a El petit panda?

  1. Desvinculem l’aprenentatge del xinès a l’obligació. Els nens no fan res que no vulguin fer. Compartim el lleure amb ells. Continuem l’aprenentatge fent coses que els hi agradi i els interessi: juguem en xinès, cuinem, fem manualitats, teatre…, etc. Les nostres professores porten propostes lúdiques a cada sessió però sempre primen les propostes que els nens els hi facin.chinodivertido
  2.  Personalitzem l’ensenyament. Moltes vegades els estimuls a les escoles, no només no són els adequats, sinó que són insuficients. Els nens amb més capacitats acostumen a ser els que més s’avorreixen a les classes. A les sessions particulars, o en els nostres tallers on els grups són molt reduïts, la professora s’adapta totalment a les necessitats de cada nen. De manera que les sessions mai no són inadequades i el nen gaudeix contínuament de l’aprenentatge.
  3. Estem a casa dels nens i nenes, amb les seves joguines, en el seu món, en el seu espai. Casa seva és on el nen es sent més tranquil, on pot ser ell mateix i sentir-se lliure. Dins d’aquesta llibertat compartim jocs i establim un vincle positiu entre la professional i els nostres alumnes que fomenta l’aprenentage. Només asseurem les basses d’un aprenentatge sòlid amb la tranquil-litat i l’estimulació afectiva.
  4. Donem utilitat a l’idioma: Tot el que és útil té interès. Els nens necessitaran el xinès per comunicar-se amb la professora durant les classes i a més involucrarem a la família fent propostes de participació per part dels pares en l’aprenentatge: “La frase del mes”. Cada mes practiquen una de les frases quotidianes, validant l’ idioma i donant sentit a l’ aprenentatge.chinodivertido2
  5. Fem un seguiment professional de les classes. Dintre de l’equip de El petit panda comptem amb experts en pedagogia i psicopedagogia que preparen informes periòdics per les famílies, alhora que assessoren i formen l’equip de professores de forma contínua.

Per la nostra experiència, un cop comencem amb el nostre mètode, els nens recuperen dintre dels tres-sis primers mesos, l’interès per l’idioma i fan progressos molt més ràpids i fonamentats.

No es tracta d’unes pautes per tornar a una situació inicial, sinó que és  l’única forma de garantir l’aprenentatge infantil.

No és fins als 12-14 anys que els nens canviem la seva forma d’aprendre, deixen la infantesa per entrar en l’ adolescència on els mecanismes per l’aprenentatge es van allunyant del joc per assemblar-se als adults. Dintre dels paràmetres que conformen el seu interès agafaran força les relacions socials, el pragmatisme i les aspiracions de futur. La seva capacitat per l’aprenentage comença a disminuir i ja no tornarà als valors de la infantesa. Costarà més i será més difícil que arribin a tenir una competència alta en idiomes que no hagin treballat arribats a aquesta etapa. Per això és tan important que abans d’aquesta edat la seva competència lingüística estigui assegurada.

Us deixem alguns links a informació relacionada, per si resulta del vostre interès:

http://www.lavanguardia.com/vida/20100220/53894247813/escolares-sin-motivacion.html

http://ec.europa.eu/languages/languages-of-europe/early-language-learning_es.htm

http://www.324.cat/noticia/2146080/ciencia/Els-nens-tenen-mes-capacitat-daprendre-pels-canvis-en-la–regulacio-de-lADN

http://www.guiainfantil.com/articulos/educacion/idiomas/aprender-chino-ventajas-y-dificultades-para-los-ninos/

El petit pandaEl meu nen no m’aprèn xinès

Articles relacionats

Dóna-li una ullada a aquestes entrades